7 de juny 2015

Presència

Presència, en el sentit d'estar present en la situació en què ara em trobo: lloc, moment i circumstàncies, tant les internes com les externes. Aquesta és una qualitat superior, poc habitual. No obstant això, cultivar-la esdevé fonamental per a qualsevol persona que vulgui viure una vida plena (un clar exemple d'això és el valor que se li atorga en la tradició budista).

En la presència hi va inclosa l'atenció conscient, és a dir, l'atenció acompanyada de la consciència o seguiment d'aquesta atenció. L'atenció conscient que observa amb un interès que no busca res, que no jutja ni interfereix en allò que es manifesta (mindfulness) estaria integrada en la presència a què ens referim. Però, tot i ésser això tan estimable, encara hi ha més.

L'element addicional que volem destacar és l'obertura. Aquesta actitud, a través de la qual expresso, no només que puc aguantar estar ara i aquí amb això que està succeint, sinó que vull estar-hi, sense presses, encara que potser no em resulti gaire útil o agradable. L'obertura explicita un lliurament profund cap a l'altre (els altres) o cap a la situació. En aquest estat, la ment queda en silenci i l'acció, quan apareix en forma de gestos, actes o paraules, transmet l'afecte espontani en què es basa aquesta disposició incondicional a l'acollida.

A la major part de nosaltres la presència sostinguda ens costa, ja hem vist per què. Però es pot treballar. El camí a seguir és la determinació a practicar-la sense parar esment en les dificultats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada