14 d’oct. 2015

Zhuangzi

El Cel és a dins, allò humà és a fora. El teu poder d'actuar rau en allò que [en tu] hi ha de celeste. Sàpigues en què consisteixen l'actuació del Cel i l'actuació humana, situa't en el poder d'actuar basant-te en el Cel. Tant si avances com si retrocedeixes, tant si entres en tu mateix com si surts de tu, els teus actes seran justos i les teves paraules perfectes.

                                                                ***

Allò que anomeno aprendre és aprendre allò que no s'aprèn. Allò que anomeno actuar és dur a terme allò que no es pot dur a terme [voluntàriament]. Allò que anomeno discernir és discernir allò que no es pot discernir [intencionadament]. El coneixement superior és aquell que s'atura davant d'allò que no pot conèixer. El torn celeste derrota aquells que no l'assoleixen.

                                                                ***

"He progressat", digué Yan Hui.
"Com?", preguntà Confuci.
"Oblido la bondat i la justícia", contestà Yan Hui.
"Està bé", observà Confuci, "però no és suficient".

Quan es van retrobar, Yan Hui digué:
"He progressat".
"Com?", va demanar Confuci.
"Oblido els rituals i la música", explicà Yan Hui.
"Està bé", opinà Confuci, "però no és suficient".

Quan es van retrobar de bell nou, Yan Hui digué:
"He progressat".
"Com?", va demanar Confuci.
"Puc quedar-me assegut en l'oblit", contestà Yan Hui.
"Què vols dir amb això?", li demanà Confuci intrigat.
"Deixo anar els membres, m'acomiado de la vista i de l'oïda,
perdo la consciència de mi mateix i de les coses,
resto completament sense traves,
això és allò que anomeno quedar-me assegut en l'oblit."
Confuci digué:
"Si no tens traves no tens prejudicis favorables [ni desfavorables].
Si t'uneixes a les metamorfosis de la realitat, res no et coarta.
T'has convertit en un savi. Accepta que jo, Qiu, em converteixi en deixeble teu!"


(Text adaptat de Jean François Billeter, Cuatro lecturas de Zhuangzi. Madrid: Ediciones Siruela, 2003.)

2 comentaris:

  1. vull agraïr al josep maria que seleccioni aquests textos clàssics. em dóna la impressió que l’aspecte poètic que contenen “distreu”, en el bon sentit de la paraula, d’una atenció excessiva a la la literalitat de les paraules i els conceptes. i que com si fos una música de fons, subtil, el missatge va presentant-se, de forma discreta i progressiva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació3 de novembre del 2015, a les 14:05

      Gràcies, Jin. Coincideixo de ple amb la teva impressió.

      El mestre Zhuang sembla que era especialment hàbil a l'hora de presentar les seves concepcions. Combinava amb molt d'encert relats, situacions còmiques, expressions poètiques i anàlisis lògiques, segons el moment, el tema o, potser, els interlocutors.

      Elimina