15 d’ag. 2016

Contes que m'han inspirat (I)

El prior del monestir havia acabat de desenvolupar unes ensenyances davant dels monjos de la comunitat. Els monjos van sortir de la sala pensarosos i, un cop a fora, van començar a discutir entre ells sobre el significat precís d'allò que acabaven de sentir. De seguida es van formar dos grups amb interpretacions força oposades. Tant era així que, un cop els dos grups es van separar, un monjo del grup més bel·ligerant va decidir anar a visitar el prior per demanar-li humilment que li digués si la seva interpretació de les ensenyances era correcta.

El prior el va rebre i el va escoltar amb atenció. En acabat, i després de considerar-ho breument, li va dir que tenia raó. El monjo, tot satisfet i agraït se'n va tornar cap al seu grup i els va explicar que ells tenien raó. Un monjo de l'altre grup se'n va assabentar i no va poder evitar de córrer a visitar el prior per tal de plantejar-li la seva interpretació, atès que no tenia pas cap dubte que era la correcta. El prior, també se'l va escoltar amatent i, en acabat, després de sospesar-ho durant uns instants, va dir-li que tenia raó.

Quan aquesta notícia va arribar a oïdes dels monjos del primer grup, no se'n van poder estar i van retornar esvalotats cap a la cel·la del prior. Després de saludar-lo amb una reverència i demanar-li excuses per tantes interrupcions, el portaveu del grup va dir-li: "Pare, abans hem vingut a trobar-vos dos de nosaltres amb interpretacions diferents, del tot oposades, sobre el significat de la vostra lliçó d'avui, i ens heu donat la raó a tots dos. En aquí hi veiem una contradicció! No és així?" El prior, novament se'l va mirar amb interès i tot seguit li va respondre amb un somriure, "També teniu raó!"

2 comentaris:

  1. Un famós samurai va anar un cop a veure un monjo ancià. -Monjo, -cridà el samurai, amb la veu de qui està acostumat que li obeeixin a l'instant- ensenyeu-me què és el cel i l'infern. El monjo va mirar al poderós guerrer i li va respondre amb molt menyspreu: -Que t'ensenyi què és el cel i l'infern? Res puc ensenyar-te. Ets un ximple. Ets indecent. Ets una deshonra, una vergonya per a la nissaga dels samurais. Fora de la meva vista! No et tolero! El samurai es va posar furiós. Amb la cara enrogida per la ira, incapaç de pronunciar una paraula, va desembeinar la seva espasa per matar el monjo. El monjo va mirar al samurai fixament als ulls i li va dir suaument: -Això és l'infern. El samurai va quedar paralitzat, va comprendre com de piadós era aquell monjo que havia arriscat la seva vida per explicar-li què era l'infern. Va baixar l'espasa i va caure de genolls davant seu, ple de gratitud. Llavors el monjo va dir, suaument: -I això és el cel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació20 d’agost de 2016 a les 9:27

      Moltes gràcies, Jin, pel conte que has volgut compartir. És una bona mostra de relat que inspira des de la saviesa i la compassió.

      Elimina