No és pas segur que l'explicabilitat sigui una de les característiques o de les condicions naturals de les coses. Les coses es manifesten però no els agrada d'explicar-se.
***
La capacitat, l'elasticitat d'esperit de saber veure un fet des de costats diferents, d'intentar d'habitar l'oposició i el contrast. Aquesta és una virtut que requereix que siguem conscients de les pròpies contradiccions. Requereix humilitat, subtilitat i pietat.
***
Els ulls no hi veuen. Hi veu la vida, l'univers. L'orella no hi sent, hi sent la vida, el món. Els llavis, la boca, l'home no diu les paraules, les diu l'univers.
***
L'art hauria de ser una altra manera, oposada a la intervenció, de viure en el món. L'art és escolta, visió, recepció, contemplació, respecte, espera, passió i compassió.
***
La vida és això: aquest goig immediat, directe, que ens impregna, a desgrat de tot, a desgrat de l'amenaça contínua i del dolor.
***
Sempre sembla que val més disposar d'alguna explicació que no pas no tenir-ne cap. Però potser no. Potser és millor no enganyar-nos més. Potser és millor estar decidits a sobreviure despullats davant l'inabordable.
***
No ens n'adonem, però l'aspecte del món i de les coses és absolutament estrany i salvatge, inassumible, inexplicable. Tanmateix, l'home domestica aviat aquesta presència esbalaïdora de les coses. És una necessitat vital. I així, la nostra mirada només de tant en tant copsa la presència feréstega i indominable de l'existent.
***
Cal que facis un pas més, decisiu, definitiu, sense negociacions amb res ni amb ningú. Un pas més no pas endavant ni endarrere. Ni cap a un costat ni cap a l'altre. Cal que facis un pas més cap a tu per anar del jo cap al que el constitueix i el desborda contínuament.
***
L'art hauria de ser una altra manera, oposada a la intervenció, de viure en el món. L'art és escolta, visió, recepció, contemplació, respecte, espera, passió i compassió.
***
La vida és això: aquest goig immediat, directe, que ens impregna, a desgrat de tot, a desgrat de l'amenaça contínua i del dolor.
***
Sempre sembla que val més disposar d'alguna explicació que no pas no tenir-ne cap. Però potser no. Potser és millor no enganyar-nos més. Potser és millor estar decidits a sobreviure despullats davant l'inabordable.
***
No ens n'adonem, però l'aspecte del món i de les coses és absolutament estrany i salvatge, inassumible, inexplicable. Tanmateix, l'home domestica aviat aquesta presència esbalaïdora de les coses. És una necessitat vital. I així, la nostra mirada només de tant en tant copsa la presència feréstega i indominable de l'existent.
***
Cal que facis un pas més, decisiu, definitiu, sense negociacions amb res ni amb ningú. Un pas més no pas endavant ni endarrere. Ni cap a un costat ni cap a l'altre. Cal que facis un pas més cap a tu per anar del jo cap al que el constitueix i el desborda contínuament.
(Fragments de Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016). Edicions de 1984: Barcelona, 2016.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada