Potser,
anomenem estimar a la celebració de la Vida quan es reconeix ella mateixa a través dels éssers on s'expressa;
l'obertura silenciosa i incondicional davant d'allò que es presenta estableix l'actitud amorosa;
estimar correspon a no perdre de vista la llum que es troba en l'origen de totes les ombres;
l'estimació és l'oposat a la por, i la capacitat d'estimar creix a mesura que la necessitat de protegir-se desapareix;
amor és allò que vessa quan esberlem tota idea de separació;
estimar i abraçar l'instant sense objeccions, prendre'l com a signe, ocasió, no són dos;
el sentit últim de cada existència és pujar tan amunt com pugui pel viarany on es reconeix com amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada