4 de març 2012

De la fragmentació

Un dels reptes més difícils a què ens hem d'enfrontar contínuament és el de viure una vida fragmentada, dividida en compartiments diferenciats i hermètics. Sembla que hi ha un temps en què hem de treballar (si podem) sota les regles de la feina, i potser també sota les d'un lloc de treball. Un temps d'esbarjo en què dedicar-nos a allò que ens ve de gust: tal vegada llegir, pintar, escoltar música o interpretar-la, algun joc, un esport... Un temps diferent per a la família o la parella. Un cert temps per a les amistats i les relacions socials. En el teu cas, si estàs llegint això, potser també hi afegeixes un temps dedicat a la meditació o a alguna altra de les pràctiques que ens retornen al nostre centre.

Hem anat acceptant aquestes escissions sense adonar-nos-en gaire. Cal aprofitar el temps al màxim i sembla que això vol dir fer moltes coses diferents cada dia, com si quantes més en fem més l'aprofitem. Els avenços en els mitjans de transport i en els mitjans de comunicació, i la pressió general dels mercats cap el consum, empenyen de valent en aquesta direcció. El cas és que l'evolució natural del dia acaba esmicolada en hores i minuts que marquen el començament i el final de les nostres activitats i els nostres interessos.

En aquestes condicions és molt difícil que una pràctica de descoberta interior a temps parcial, duta a terme una estona al dia (sigui la meditació o qualsevol altra), acabi tenint una incidència profunda en la nostra vida. Sí que podrem anar modificant alguns hàbits i conductes, però no tindrem a l'abast avançar més enllà. En canvi, és molt més senzill que aquesta pràctica delimitada en el temps acabi convertint-se en una estona de refugi, és a dir, de fugida dels tràfecs quotidians. Com que no és pas fàcil per a tothom un canvi radical i sobtat en la seva vida, cal trobar la manera de no caure en aquest perill sense haver de capgirar completament les circumstàncies en què cadascú es troba.

Això només es pot aconseguir en la mesura en què siguem capaços d'incorporar a cada instant i activitat de la nostra vida la perspectiva que intentem desenvolupar plenament durant la meditació. Dit d'una altra manera, ensorrant els envans que mantenen aquesta fragmentació i treballant perquè cadascun dels nostres actes, sigui anar a comprar una planta, redactar un informe, parlar amb una companya, fer un trajecte amb tren o prendre part en una caminada, estigui plenament integrat en la nostra pràctica; esdevingui una nova oportunitat per a exercitar i desenvolupar l'amor, la compassió, l'equanimitat, la generositat o la paciència. No hi ha llocs, moments ni activitats que siguin més "espirituals" que d'altres. En aquest sentit, tan útil i valuosa pot ser una sessió intensa de meditació, com haver sabut atendre amb respecte i comprensió aquells pacients malhumorats que han vingut al taulell del centre d'atenció primària on treballem. Al capdavall, en el nostre dia a dia tot instant és sagrat; si no fos així, cap no ho seria.

1 comentari:

  1. Tot instant és sagrat i cadascuna de les persones amb què ens trobem és un/a mestre/a que ens posa a "prova". Si aconseguim, mica a mica, mantenir l'atenció plena en tot allò que fem i agrair tot allò que ens passa, ens adonarem que la vida és un regal. Aquest instant és una ocasió per a estimar. La generositat, la compassió, l'equanimitat, la paciència són expressió de l'Amor incondicional tal i com l'experimento en les meves meditacions. Gràcies.

    ResponElimina