La tècnica bàsica de la meditació és prou senzilla, però no ha d'esdevenir mai mecànica. Convé mantenir-se immòbil (deixem ara de banda la possibilitat de meditar caminant a pas lent), però no ens hem de convertir en pedra o fusta. Convé asserenar la ment, però sense intentar obstruir l'aparició de tota idea o pensament. En canvi, és essencial mantenir l'atenció des de la consciència, ben desperta, activa i sense agitació. Si és així, cada estona de meditació resulta una experiència nova perquè, cada vegada, el cos i la ment responen a circumstàncies diferents i de formes no previsibles.
D'altra banda, la voluntat no ha d'obtenir cap protagonisme durant la meditació. Ni tan sols la més bona de les voluntats. No hem d'encaminar-nos vers un objectiu predeterminat, sigui quin sigui. El procés passa per la renúncia a tota mena de propòsit personal. Quan permetem que la voluntat actuï, mantenim la ment tensa i ocupada de forma ininterrompuda. Alhora, aquesta intervenció de la voluntat reforça l'ego, la qual cosa és contrària a allò que es pretén aconseguir.
La voluntat no pot forçar les etapes del procés. Allò que sí que esdevé imprescindible és la perseverança, un compromís ferm i sostingut. Els grans canvis poden ser sobtats, però seran el resultat d'una feina continuada enmig de les dificultats que han sorgit.
La voluntat no pot forçar les etapes del procés. Allò que sí que esdevé imprescindible és la perseverança, un compromís ferm i sostingut. Els grans canvis poden ser sobtats, però seran el resultat d'una feina continuada enmig de les dificultats que han sorgit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada