26 de set. 2012

Meditar sense fugir

La meditació no ha de servir per compensar mancances afectives o frustracions personals. No és cap fugida dels disgustos i del dolor que sovint trobem en el món. Convé, doncs, rebutjar tota idea de recloure's o refugiar-se en ella per poder tancar els ulls o tapar-nos les orelles.

Meditem per aprendre a viure amb plenitud i llibertat tota la joia i tot el dol que configura l'existència humana. Sense por de riure i sense por de plorar; sabent que hi ha moments per a cada cosa. La meditació no s'oposa a estar ben oberts a tot allò que ens envolta. Més aviat ens ajuda a situar-nos-hi amb una consciència clara de què som i que només som entre els altres, compartint els seus goigs i les seves penes.

És un error, doncs, el voler ser feliços personalment. El propòsit "Jo vull ser feliç" està abocat al fracàs, perquè no pot existir un jo independent, deslligat de tothom. Cal un desplaçament cap a fora; el propòsit que ens pertoca, i ens espera, és "ser felicitat".

2 comentaris:

  1. Entenc la primera part, sobre què la meditació no ha de ser la fugida d'allò que no ens agrada, tot i que ens pot ajudar a mirar amb lucidesa i distanciament.

    M'agradaria poder aprofundir més en aquesta última frase: "Cal un desplaçament cap a fora; el propòsit que ens pertoca, i ens espera, és "ser felicitat".

    Moltes gràcies un cop més.

    ResponElimina
  2. Aquest "cap a fora" volia indicar "cap a fora de mi mateix". Volia destacar que obtenir una felicitat per a mi, en tant que ésser individual, no és viable, no passa de ser una altra manera de satisfer l'ego. Pensava, doncs, en una felicitat que no sigui reclamada per un jo que la converteix en una altra possessió. El moviment de tota felicitat autèntica, gratuïta, és sempre de dins cap a fora.

    Crec que tot això podria dir-se igualment canviant el terme felicitat pel terme amor.

    Gràcies, Isabel.

    ResponElimina