Un dels resultats de l'educació que hem anat rebent des d'infants i, en general dels diversos processos de socialització en què hem estat immersos, és que es vagi establint dins nostre una veu assenyada que ens acompanya amb tota mena de discursos en forma d'avisos, recordatoris, alertes, justificacions, prohibicions o felicitacions.
No voldria ser mal interpretat. No em referiré aquí al seny genuí (l'enteniment, la consciència) que tant necessari ens resulta tenir-lo present per no anar escometent la vida de disbarat en disbarat. Aquest seny pot i ha de ser escoltat sempre que calgui. Dit això, la veu assenyada esmentada abans no és aquest seny, és tota una altra cosa, malgrat que s'hi pot confondre.
La veu assenyada és semblant a una música de fons que no ens abandona. No és el resultat d'una reflexió conscient. S'imposa sense haver estat cridada. Es manifesta en forma d'un cert monòleg reiteratiu i d'aparença molt racional, prudent i benintencionada. Aquesta veu no és el seny; és l'ego sota la disfressa d'enteniment. Discursos que em tranquil·litzen, m'aplaudeixen, o em condemnen; que sempre saben què em convé, en què puc interessar-me i què he de descartar immediatament, què o qui m'amenaça, qui o què n'és responsable del meu malestar, quines coses no puc fer o no sé fer, quines limitacions tinc que mai no podré superar.
La tendència natural de l'ego és reforçar-se, perpetuar-se. La veu assenyada és un dels mitjans més efectius de què disposa per aconseguir-ho. A través seu consolida una determinada imatge de qui sóc, com sóc i què necessito. Protegeix la seva obra: aquest jo il·lusori amb qui ens identifiquem tan fàcilment. Ens cal molt estar atents a aquesta xerrameca, per tal de no fer-li gaire cas. Tampoc no cal voler-la evitar sigui com sigui. Tal com fem amb els altres pensaments, les emocions o les sensacions del cos, n'hi ha prou amb adonar-se que hi són. Es tracta de reconèixer aquesta vèrbola i, sense escarafalls ni esvalotament, orientar-nos cap a l'obertura silenciosa i lluminosa des d'on podem observar i experimentar allò que hi ha sense identificar-nos-hi ni canalitzar-ho amb pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada