Servei (II)

Ha sortit sol de casa, de bon matí, a caminar un parell d'hores pels camins del rodal. L'accés a la pista de terra comença on acaba l'asfalt d'un carrer. Són camins molt propers a la ciutat, però poc transitats entre setmana. Això sí, els caps de setmana hi ha més activitat: especialment els diumenges al matí. Excursionistes de pas, altres que hi van a fer un volt o que corren, algú que treu a passejar el gos, ciclistes... Avui és dissabte, tot està més tranquil.

A mesura que avança pels corriols o per la pista s'adona, com sempre, de les moltes deixalles que hi ha. Ampolles de plàstic o de vidre, llaunes, bosses, papers i cartrons diversos. Decideix, un cop més, anar recollint tot allò que trobi de plàstic o de llauna, fins que tingui les dues mans plenes. Després ho deixarà en un contenidor groc que hi ha en una zona per fer pícnic i, si encara no l'han instal·lat (els contenidors, els porten a les deu o a les nou?), ho deixarà en el primer contenidor groc que troba quan torna a trepitjar els carrers. Va aplegant, doncs, la llauna i el plàstic que es destaca pels marges o al mig del pas. Al cap de poca estona ja en du les mans carregades.

No recull la brossa perquè estigui molt indignat contra qui embruta: no ho està gens. Tampoc no la recull perquè algú el vegi i pugui així sentir-se superior per uns moments: no té inclinació a comparar-se. No és que vulgui sentir-se bé perquè ha fet una "bona acció", i tampoc no és que l'empenyi la necessitat de complir un hipotètic deure cívic. Senzillament, neteja perquè li surt de fer-ho, perquè prefereix veure nets els camins i ara té l'oportunitat de netejar-los una mica.

Avança amb les mans plenes i, com que continua veient envasos, se li acut que si trobés una bossa podria omplir-la amb una part de les deixalles i així li quedaria una mà lliure per a seguir recollint-ne. De totes maneres, considera que si no la troba no hi fa res, allò que ha pogut recollir ja ha estat un bon canvi. Al cap d'un parell de revolts en el camí s'adona que, mig emboscat, sobresurt un plàstic que podria ser una bossa. S'hi acosta i, efectivament, ho és. La pren content per a omplir-la. Resulta ser que està foradada, això vol dir que només podrà fer servir el plàstic per a embolcallar una part d'allò que porta. Fa un paquet com pot i li queda una mà lliure per a continuar la tasca. Quan, poc després, la torna a tenir plena, li ve al cap que potser encara trobarà una altra bossa que no estigui foradada i podrà repetir de nou l'operació. Sigui com sigui, la trobi o no la trobi, està satisfet amb tota la brossa collida. Al cap de deu minuts, en un marge del camí, apareix ben visible una bossa de plàstic. Una bossa sense forats. Perfecte! Repeteix la maniobra i, després d'empaquetar bé les coses torna a tenir una mà disponible.

Ja va de tornada cap a casa. Quan s'apropa a travessar un rierol veu una parella a davant seu que estan parlant. No els coneix. Recull tres ampolletes més i un got. Quan s'hi acosta troba que són dos caminaires de mitjana edat: un home i una dona que s'han trobat i la fan petar. Segueix avançant. Ara ja els té gairebé al costat, els mira, somriu una mica i els saluda amb un "Bon dia!", sense aturar-se. L'home l'observa amb interès, li torna la salutació i tot seguit, sense cap preàmbul, hi afegeix, "No vols pas una bossa de plàstic?"