Allò que podem anomenar la vida espiritual, o la dimensió espiritual, no està separada de la vida quotidiana, de la dimensió pràctica de l'existència. La dificultat, un cop més, la crea un ús inadequat del llenguatge, de les paraules. Amb les paraules podem indicar distincions, i és adequat fer-ne quan estan justificades, però les distincions no han de crear separacions. Les distincions en el discurs poden ajudar-nos a ser més precisos, coherents o ordenats, però si elles incorporen separacions en la realitat, acaben generant uns conflictes i unes dificultats que no existien.
És en les accions més ordinàries, en la vida quotidiana, on s'ha de manifestar aquesta dimensió espiritual. Si ella queda restringida a un seguit de creences, lectures, rituals, oracions o meditacions, sense que s'expressi en les paraules, els actes i les actituds del dia a dia, serà només un posat, una ficció estèril.
En aquest sentit, una persona que es considera atea, però que manté una actitud compassiva i acollidora amb totes les persones que tracta, podem dir que viu una vida plenament espiritual (malgrat que no en sigui conscient, o fins i tot ho negui). A la inversa, qui es declara creient i seguidor d'una certa doctrina o filosofia, però que veu sempre els altres com oportunitats per aconseguir algun benefici, com adversaris o com éssers que li són indiferents, és una persona que no ha estat capaç encara d'anar més enllà de les seves pulsions i inclinacions més primitives.
En la vida espiritual, les paraules, els conceptes i les idees són importants. Però ho són, sobretot, perquè ens poden assenyalar la destinació, no pas perquè ens permeten desplegar una activitat intel·lectual engrescadora. A partir de cert punt, no té cap sentit quedar encallat en voler dilucidar tots els detalls, les múltiples preguntes i interpretacions que es poden plantejar. Els anys passen de pressa i les especulacions no tenen fi. Allò que de debò convé és posar-se a la feina tot seguit. Viure i experimentar la veritat que les paraules i les idees anuncien. Si esperem demostracions de validesa de les propostes espirituals no les assolirem pas en l'intel·lecte, només les podrem trobar en els canvis que arriben quan integrem les propostes en la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada