23 de nov. 2016

Thich Nhat Hanh

La major part del temps el nostre cap està tan ple de pensaments que no tenim espai per escoltar-nos nosaltres mateixos ni a cap altra persona. [...]

Quan parlem, diem allò que creiem que és correcte, però a vegades l'altra persona no ho capta per la nostra manera d'expressar-ho. El resultat és  que les paraules no produeixen l'efecte desitjat d'aclarir la situació i fomentar l'entesa mútua. Quan parlem compassivament, basant-nos en l'amor i en el coneixement que tots els éssers estem interconnectats, es pot dir que les nostres paraules són correctes.

Quan responem tot seguit a algú, normalment ho fem amb la mateixa inèrcia de sempre, o bé moguts per les emocions. Quan sentim la seva pregunta, o la seva observació, no ens prenem un cert temps per escoltar aquella persona profundament i observar plenament allò que ha compartit amb nosaltres; simplement li tornem la pilota mentre deixem anar la primera cosa que ens passa pel cap. I això no ajuda gens. [...] 

La propera vegada que algú et faci una pregunta no li responguis automàticament. Has de practicar l'habilitat d'escoltar de debò, deixant que les paraules penetrin en tu. Però, sobretot, no oblidis que si no t'escoltes tu mateix profundament, no podràs escoltar profundament els altres. [...]

Si obres l'espai que hi ha en tu descobriràs que la gent, fins i tot algú que potser t'ha estat evitant (la teva filla adolescent, la teva parella amb qui t'has barallat, el teu pare), se t'acostarà i voldrà estar amb tu. No has de fer res, ni intentar ensenyar-li res, ni tan sols has de dir cap paraula. Si dus a terme la pràctica de crear espai i quietud dintre teu, els altres es sentiran atrets per la teva espaiositat.

Aquesta és la virtut de la no acció. Deixes de pensar, portes la ment de tornada cap al cos i et mantens present del tot. La no acció és molt important. No és el mateix que la passivitat o la inèrcia, sinó que és un estat d'obertura dinàmic i creatiu. Només t'has de seure, amb una gran atenció, amb una gran calma, i quan algú s'assegui a prop teu, a l'instant es sentirà molt a gust. Encara que no hagis "fet" res per ajudar-lo, rebrà molt de tu.


(Textos adaptats de Silencio. El poder de la quietud en un mundo ruidoso. Urano: Barcelona, 2016.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada