15 de març 2017

Canvi d'enfocament

Quan parlem, escoltem, percebem o prenem decisions, habitualment ho fem portant l'atenció cap al front o el cap. Aquest enfocament el tenim tan assimilat que ja ni ens n'adonem. El cas és que portar l'atenció vers el cap sembla que facilita que la ment mantingui el protagonisme, permet que la seva veu s'imposi sense trobar cap resistència.

Afortunadament, disposem d'una alternativa, un canvi de direcció que ens porta a viure les situacions, totes, d'una altra manera. En ella es manifesten unes qualitats que no són les pròpies de la ment (comparar, planificar, jutjar, distingir i classificar). En aquesta alternativa l'atenció s'orienta cap al mig del pit. Aquest és un centre energètic important, el quart txakra (anahata) o txakra del cor. Quan duem a terme aquest canvi d'enfocament poden aparèixer efectes molt beneficiosos.

Per exemple, una disminució de l'agitació mental que sovint ens acompanya. Notem una certa pau de fons que no depèn de les circumstàncies presents. També, les situacions deixen de ser trivials, previsibles, ja conegudes, i mostren nous aspectes que potser no havíem considerat abans. Aspectes que ens sorprenen i que ens conviden a contemplar-los com quelcom valuós i inesperat. La comprensió que passa pel pit és receptiva, càlida i cordial. La que passa per la ment, tendeix a ser formal i distant.

De cop i volta, les grans certeses que apliquem mecànicament tantes vegades al llarg del dia, desapareixen, i ens resulta més difícil ser taxatius. En lloc seu, sorgeix una certa perplexitat quan comprovem que no tenim a punt una resposta immediata, quan ens descobrim senzillament contemplant, encara que només sigui per uns instants, allò que es desplega davant nostre.

El temps sembla que s'alenteix una mica. S'esvaeix la necessitat de definir-nos clarament i de pressa, o de passar a l'acció. Apareixen més pauses, i podem assaborir-les perquè ja no resulten incòmodes.

Finalment, desplaçar l'atenció cap al pit ens permet situar-nos més a prop de les parts del cos on la respiració es fa més evident (el tòrax i el ventre). Aquesta proximitat facilita que la notem i la seguim amb més naturalitat, la qual cosa sempre ens asserena i ens manté allunyats de les divagacions mentals.

Si el cor correspon al sol, la ment correspon a la lluna. La lluna no té llum pròpia, tan sols reflecteix, pàl·lidament, la llum del sol. 

Així doncs, la proposta es que experimenteu amb aquest canvi. Comproveu si és cert que introdueix una diferència significativa en la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món. Tant de bo!

2 comentaris:

  1. sovint l'opció de simplement no estar en el món o deixar la ment en blanc no la considerem factible. això passa en determinades ocasions en les quals la nostra decisió és que d'alguna manera amb d'intervenir ( pot molt ben ser que aquesta decisió no sigui correcte de vegades... però és! )

    doncs ja posats em sembla molt pràctic aquest plantejament ( aquesta tècnica, si es pot dir així ) que desconeixia

    gràcies! l'intentaré posar en pràctica

    jin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació14 d’abril de 2017 a les 18:49

      Gràcies, Jin, per la teva intervenció.

      Aquesta perspectiva (enfocament) ve de lluny, és clar. Ramana Maharshi ja s'hi referia, a la seva manera. El cas és que, quan la vaig llegir en ell, no me'n vaig adonar prou del seu valor específic, ho vaig prendre com una expressió metafòrica. En canvi, he comprovat que és força literal.

      Una paraula clau que trobo que recull i sintetitza allò que es guanya des del pit (des del cor espiritual) és, presència. La ment no pot introduir presència, li resulta impossible. La raó és molt senzilla, només hi pot haver presència quan el jo petit calla i la consciència esdevé una obertura lliure i empàtica amb aquella persona, o aquella situació, que tinc al davant.

      Elimina