De tant en tant, algú esmenta la dificultat que troba a l'hora d'adonar-se de l'activitat mental que, en forma de pensaments inútils o nocius (comparacions, judicis, suposicions, queixes, somieig...), el persegueix al llarg del dia. Què podem fer perquè s'acabin o, si res més no, disminueixin progressivament? La resposta no pot ser altra que estar prou atents. L'atenció els impedeix o els avorta tan aviat com sorgeixen. Ara bé, com ho fem per estar atents? Incorporant l'atenció seriosament, és a dir, de forma tan desperta com sigui possible i insistint sense defallir.
Una bona manera de consolidar aquesta atenció imprescindible és a través de la unificació. Unificar-se significa aquí integrar de manera coherent, en un tot, els nostres pensaments, valors, sentiments, paraules i actes. Vigilar que vagin en sintonia, que no es contradiguin, que estiguin alineats en una mateixa direcció perquè, quan no hi ha unificació anem desorientats i caiem fàcilment en el comportament reactiu. Aquí, novament, ens cal desplegar l'atenció conscient que esmentàvem abans. Aleshores, què ha canviat?
Canvia el fet que ara l'atenció la volem tenir present en tots els àmbits i circumstàncies del nostre dia a dia. No és quelcom que hagi d'aparèixer ocasionalment per vigilar un aspecte determinat, els pensaments, sinó que volem que ens acompanyi tothora i arreu. Volem passar a viure atentament, en lloc de continuar existint distrets.
Pot semblar que aquesta segona proposta ha de costar més que la primera, però no té per què ser així. Atès que ens reclama contínuament, no és fàcil que ens oblidem de l'atenció. Això sí, ve de nou i demana un compromís més gran amb nosaltres mateixos, tan ferm com sigui possible.
Si realment desitgem alliberar-nos del sotmetiment d'ara a la ment dispersa, no ens podem quedar amb la queixa buida "ui!, però és molt difícil..." (un altre pensament nociu i inútil). Posem-nos a la feina. Em fa l'efecte que més d'un cop ens hem esforçat de valent per aconseguir quelcom que potser era molt menys valuós. No és així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada