Tot i que medito, la meva vida continua essent força desastrosa.
A mesura que tu vagis canviant, així canviarà també la teva vida. Tu i la teva vida no sou dues entitats independents.
Però les circumstàncies m'ho posen molt difícil.
Les circumstàncies no les pots triar. Examina què en fas tu d'aquestes circumstàncies.
I què hi puc fer si tot em va malament?
Tu pots anar bé, encara que les coses no hi vagin gaire. Les circumstàncies són sempre circumstàncies interpretades i valorades, no tenen unes qualitats estables, determinades. Pots viure-les i usar-les de maneres molt diverses.
Així doncs, depèn també de com em prengui les coses.
Depèn, només, de com et prenguis les coses.
No ho sé, no ho veig gaire clar... És que encara em queden dubtes sobre com actua la meditació i en què es basa.
Has entès allò que has llegit?
Crec que sí.
Només ho creus?
Sí, ho he entès.
Ho has dut a la pràctica?
Sí, una part; però sense gaire convicció, tot sigui dit.
La convicció t'arribarà quan en vegis els resultats, no abans. Abans, cal que hi confiïs.
He de confiar-hi sense proves, cegament?
Has de confiar-hi amb els ulls ben oberts. Les millors proves seran les teves comprovacions.
Que potser no és bona cosa dubtar?
Els dubtes són part d'una primera etapa. A partir de cert moment, si vols seguir endavant hauràs d'arraconar-los. En una vida finita no pots estar dubtant indefinidament. Quan l'actitud escèptica permet desbrossar els camins és una bona aliada, en canvi, si va orientada a posar-hi obstacles fins a tornar-los intransitables es converteix en una trampa.
Però això sona a tenir fe.
De la fe en té la confiança ferma, però la meditació no demana una adhesió incondicional a cap doctrina. Si no et serveix, abandona-la, no hi perdis el temps. No obstant això, abans d'abandonar-la convé que t'asseguris que realment no et serveix. Segueix les indicacions, practica, observa els efectes i, finalment, decideix si t'ajuda o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada