Penso
sovint en una persona molt estimada que va morir ja fa un temps, i no
puc fer-me a la idea que no serà més amb mi, que no hi podré
tornar a parlar, ni estar al seu costat. No veig tampoc com pot
ajudar-me aquí la meditació...
La realitat que viu cadascú de nosaltres és sempre una realitat
filtrada per la ment. Una mateixa situació o fenomen no és valorada
ni interpretada de la mateixa manera per tothom. No és el mateix ésser-ne protagonista que ésser-ne testimoni o tenir-ne coneixement.
En aquest sentit podem dir que la realitat de cadascú ve creada per
la seva ment.
El dolor que experimentes per aquesta persona estimada que ja no hi és
sorgeix quan la rememores i recordes allò que havies donat o rebut,
allò que havíeu compartit. Però fixa't que aquest dolor ets tu
mateixa qui el crida i l'alimenta: en primer lloc, a través dels
records que fas presents, donant vida a coses que ja no són; en
segon lloc, relacionant aquests records amb la impossibilitat que
allò que hi va haver amb ella hi torni a ser.
És ben cert que ella ja no hi és i, també, que no tornarà. Això no ho
pots canviar, però adona't que res no t'obliga a tenir-ho present
tan sovint, així com tampoc res no t'obliga a quedar-te només amb
la pèrdua final, excloent tota l'alegria i la felicitat que hi va haver
mentre la vas tenir al teu costat. Tant la pèrdua, com la joia compartida, com molts altres elements de la relació, van existir,
però l'empremta que te'n quedi dependrà de què en faci la teva
ment de tot plegat. Sentiràs allò que ara (re)construeixis.
Pel que toca a la meditació, crec que et pot ajudar de dues maneres.
D'entrada, en la mesura en què et dóna un major control sobre els
moviments i les ocupacions de la ment; però també, perquè
l'equanimitat assolida et permet modular la influència que finalment
tenen en tu tots els pensaments i records que s'hi presenten. Així
doncs, pots canviar la teva orientació. Et proposo que en lloc de
retornar a la seva mort, ja passada, consideris què en pots traure
avui d'aquella estimació que hi va haver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada