S'ha dit aquí que la meditació contribueix a canviar, en el sentit de millorar de valent, les nostres relacions amb els altres, fent que ens anem tornant persones més tolerants, comprensives i compassives. Com és possible això, sobretot si les altres persones no canvien?
Una possible resposta a aquesta inquietud, que no l'única, passa per retornar a l'atenció. Les nostres paraules i els nostres pensaments davant de persones que sentim que ens ofenen, ens enganyen o ens volen perjudicar d'una manera o altra, sorgeixen en forma de reacció. Reaccionar, en lloc d'actuar, significa respondre sense la claredat mental necessària, sense equanimitat. Aquesta manca de claredat és el fruit de la poca atenció que hem estat capaços de posar davant d'allò que s'ha produït. El desequilibri que ens ha provocat l'agressió rebuda ha bloquejat la nostra capacitat d'adonar-nos de què està succeint, tal com ho faríem si fóssim només espectadors (observadors) en un cas semblant. El cultiu de l'atenció ens ajuda a evitar la reacció, per tal que l'acció que sorgeixi sigui el resultat volgut, adequat a la comprensió dels fets.
Però, aquesta necessitat d'una bona comprensió prèvia, no ens farà quedar parats com si no sabéssim què fer o què dir?
És cert que aquesta necessitat de comprensió pot introduir una petita pausa, un silenci, però no té per què ser un procés intel·lectual llarg o complex. Uns segons poden ser suficients per a desfer-nos de la pressió del nostre ego ferit, perquè és d'això que es tracta. De totes maneres, la situació ideal (fruit de la pràctica continuada) és aquella en què la comprensió apareix de forma gairebé intuïtiva i la resposta es manifesta com espontània i no pas calculada.
L'atenció i la comprensió ens fan veure on hi ha l'error sota l'aparença de la maldat. Un cop veiem les coses en aquests termes, i només si arribem a veure les coses en aquests termes, queden obertes les vies de la tolerància, la comprensió i la compassió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada