16 de nov. 2011

Dolor o patiment

El dolor és sempre present a les nostres vides i ens pot afectar de formes diverses. En el cos, aquell produït per tota mena de trastorns,  malalties o accidents; en la ment, el que resulta, com ara, d'haver estat enganyats o perjudicats per algú en qui confiàvem, o bé el dolor per la pèrdua d'una persona molt estimada. Una part dels dolors possibles els podem evitar durant un cert temps, però no els podem evitar tots per sempre. El dolor és divers, variable; ve i se'n va. Madurar comporta reconèixer i acceptar aquesta presència ineludible.

El patiment està relacionat amb el dolor, però no és la mateixa cosa. El dolor sorgeix, el patiment és incorporat. El patiment sovint és el resultat d'oposar resistència al dolor. Es diferencia del dolor en què quan patim ens identifiquem amb el patiment, formem amb ell una unitat indissoluble. El patiment passa a ocupar el centre de la nostra existència i esdevé el rector dels pensaments i les actituds que adoptem, s'erigeix en gestor de les emocions i els sentiments que experimentem. El patiment és obsessiu, ens ofusca completament. És sostingut i s'alimenta d'ell mateix; acaba ocultant el nostre ésser vertader. 

A diferència del dolor, el patiment no és inevitable perquè depèn de la nostra actuació. Tenim recursos per a oposar-nos al seu domini: en reconèixer-lo podem negar-li el poder que exerceix sobre nosaltres. Aquí, la meditació hi té molt a veure. Ella fa créixer en el nostre interior l'estabilitat, el silenci i la llibertat, alhora que desemmascara i relativitza l'ego. D'aquesta manera, esdevé una aliada magnífica contra tota agressió que pugui desequilibrar-nos o sotmetre'ns.

2 comentaris:

  1. L'entrada en el silenci de la ment i el cor fa què el dolor, el patiment baixi en intensitat i fins i tot el segon desapareixi. No té lloc en la quietud que es dona amb la meditació. Estic d'acord, Josep Maria

    ResponElimina
  2. Gràcies per l'aportació, Isabel. Hi afegiré, per evitar una possible confusió, que la desaparició del patiment no és produeix només durant l'estona en què es medita. Això seria tan sols una anestèsia. La pràctica seriosa i regular de la meditació aconsegueix, de forma progressiva, una transformació completa de la persona, la qual li ha de permetre desfer tot el patiment acumulat i evitar tot el que li podria arribar en el futur.

    ResponElimina