Dèiem abans (Aventura I) que podem passar per èpoques en què ens costi especialment meditar amb concentració i introspecció. Hi afegíem que aquestes temporades les hem de saber acceptar sense irritació ni desànim. És important veure-les com una etapa més del procés de transformació interna en què estem immersos.
De la mateixa manera, ens convé estar alerta als petits símptomes de millora que puguem detectar en la vida quotidiana i que podríem atribuir a la meditació. Adonar-nos-en quan es manifestin farà créixer la nostra confiança en aquesta pràctica. Esmentarem aquí tres d'aquests possibles símptomes, tot i que se'n poden presentar molts altres de diversos, perquè cada persona és sempre un cas a part.
Una atenció més afinada. Considerem un exemple ben ordinari. Estem pelant amb una mà una poma que aguantem amb l'altra. En un cert moment, acabem de fer un tall i ens cau el tros que separàvem de la poma. Instintivament, una mà se'n va cap avall per agafar-lo abans que caigui a terra. Suposem que hi arriba a temps i l'atura. L'escena no sembla tenir res d'especial. Però potser sí que és especial. Si resultés que hem estat ben conscients del moviment de la mà, si hem vist clarament el gest ràpid, però serè alhora, potser sí que hi ha en aquí un signe, un símptoma. Perquè de tant en tant ens cau alguna cosa que tenim en una mà i, amb l'altra, provem d'aturar-la. Si fos el cas que aquesta operació habitualment la duem a terme de forma precipitada i bastant a cegues, sense cap control conscient del moviment (amb el resultat que la cosa acaba a terra), aleshores, potser ens trobem davant d'un símptoma d'avenços fruit de la meditació. Convé estar alerta per veure si aquesta nova manera de reaccionar es repeteix en altres situacions semblants. Si aquest fos el cas, es confirmaria el signe de progrés.
Més facilitat per expressar l'agraïment, o bé per felicitar les persones que tenen èxit. Tenim molt desenvolupada la capacitat per a queixar-nos de les desgràcies, veure els defectes i les mancances en els altres, clamar contra les injustícies que considerem que patim i criticar tot allò que jutgem equivocat o dolent. En canvi, ens costa molt més agrair els béns que rebem (moltes vegades, immerescuts o no esperats) i, també, alegrar-nos per l'èxit dels altres. Si amb la pràctica regular de la meditació observem un increment en aquestes darreres capacitats, si ens costa molt menys agrair les coses amb naturalitat i felicitar sincerament aquelles persones del nostre entorn que d'una manera o altra reïxen més que nosaltres, aleshores, aquest pot ser també un d'aquests símptomes feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada