Quan prenem consciència de la respiració, com a objecte d'atenció mentre estem meditant, aconseguim quelcom més que asserenar la ment, també posem en marxa un procés que ens recorda uns quants principis fonamentals en el camí del despertar. Per exemple, podem destacar els sis següents.
Deixem de jutjar. Perquè acceptem la respiració tal com és en cada moment, no la valorem ni la comparem de cap manera.
Ens situem en el moment present. Perquè la respiració sempre és la respiració d'ara mateix. No respirem mai en el passat ni en el futur.
Deixem anar. Perquè no podem retenir l'aire gaire estona, ni acumular-lo. En l'expiració ens veiem obligats a retornar allò que ens ha arribat amb la inspiració.
Ens adonem de la no permanència, del canvi que no s'atura. Perquè hem d'alternar constantment inspiració i expiració. No podem mantenir-nos només inspirant o només expirant.
Abandonem el desig de controlar. La respiració es regula ella mateixa. No ens cal vigilar-la, ni manipular-la de cap manera.
Finalment, es fa present la interdependència en què existim. Perquè respirem un aire que és compartit per moltes altres persones, animals i plantes. No respiro el meu aire, sinó el de tothom que no és mai de ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada