28 de set. 2013

El sentit del no-jo (i III)

Totes les cèl·lules del cos es van renovant constantment. A una velocitat o altra segons el tipus de cèlu·la, totes neixen, es mantenen un cert temps i moren. El procés de renovació no s'atura mentre hi ha vida en el cos. No hi ha doncs un organisme que es mantingui immutable, tot i que es conserva la continuïtat en l'existència a través del canvi.

Les disciplines científiques que estudien el cervell han arribat a la conclusió que no hi ha en ell cap centre de comandament, cap directora d'orquestra. Dit d'una altra manera, els múltiples processos que operen simultàniament es comuniquen i interaccionen sense la intervenció de cap organ encarregat de gestionar el conjunt.

Creiem que hi ha una separació clara entre cada cos i l'exterior (de pell endins o de pell enfora), però quan ho examinem amb una mica d'atenció no sembla pas així. Mentre estem desperts els cinc sentits ens mantenen pendents dels fenòmens externs. Allò que veiem, sentim, olorem, tastem o toquem s'integra a l'interior, però procedeix de l'exterior. És, alhora, dins nostre i fora nostre. La pròpia pell és tant dins com fora de nosaltres, i l'aire que ens manté amb vida entra i surt constantment dels pulmons.

Els pensaments, els records, les creences i les projeccions s'alimenten de la interacció amb el món i canvien o es refan al llarg del temps. Sense aquesta interacció originada ja en el ventre de la mare, i mai més no interrompuda, no seria possible cap adquisició d'habilitats, de coneixements, d'opinions o d'actituds. Això mateix succeeix amb les emocions i els sentiments. Es manifesten i es transformen a partir de tota mena de vivències i d'experiències, breus o perllongades, intenses o superficials.

Aleshores, quin espai queda per a aquest hipotètic jo que es creu aïllat, autònom, estable i ben definit? En què consisteix? Quins són els seus dominis? Quan meditem, qui medita?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada