29 de febr. 2016

Espai, obertura

Tret d'aquells casos en què la simple curiositat n'és el motor, el fet d'interessar-se per la meditació indica que la persona reconeix que la seva vida no acaba de ser satisfactòria. Aquest reconeixement ja és un progrés, i constitueix el primer pas per a posar en marxa un canvi d'actitud, de visió, que permeti capgirar el seu estat actual. Ara bé, que la situació vital resulti insatisfactòria no vol pas dir que hi hagi quelcom que està malament en la persona, quelcom a aprendre, millorar o eliminar. En les vies espirituals, el despertar indica la sortida d'un somni, de la confusió, i el reconeixement de la realitat. Despertar no és pas deixar de ser allò que ja érem. És per això que no és una bona idea apropar-se a la meditació amb l'objectiu de fer-la servir per a canviar, per a esdevenir una persona millor en algun sentit.

Jutgem i qualifiquem massa. Posem una atenció desmesurada al contingut dels nostres pensaments. També donem una importància excessiva a la presència d'emocions, sentiments o sensacions. Tot plegat constitueix un gran desgast psíquic i físic. Genera una opressió que finalment ens desborda perquè no sabem com gestionar-la. Es pot representar usant la imatge d'una cambra tancada, sense finestres, en què les parets es van acostant les unes a les altres i nosaltres estem sols al mig. La sensació d'ofec, d'estar atrapats en la situació, pot arribar a ser molt intensa i dolorosa.

En la tradició budista ocupa un paper central l'obertura, la idea d'espai obert i il·limitat. És en aquest espai on sorgeix tot allò que ens afecta d'una manera o altra. Sortir de la presó estreta cada vegada que ens hi fiquem i recuperar l'obertura que ens mena cap a aquest espai tan ample i acollidor és un moviment que convé no perdre mai de vista. Podem integrar-lo tant en la pràctica de la meditació com en el nostre dia a dia quan no estem meditant.

Durant la meditació és important no quedar-se completament aturat, perquè quan això passa l'atenció s'afebleix molt. Una bona manera d'evitar-ho es basa en mantenir-nos a prop d'aquest espai primordial. Podem aconseguir-ho a través de la respiració. Així, quan expirem hi deixem anar els pensaments, les emocions o els sentiments que hagin sorgit. Permetem que retornin a la base en la qual s'han originat, independentment del seu contingut. Ens interessa ser conscients del procés que consisteix a adonar-nos d'allò que ha sorgit i, a continuació, deixar-ho anar suaument.

En aquesta dinàmica, convé observar que si bé la referència a obertura i a espai és només una manera de parlar, de fer-nos una imatge comprensible d'allò a què ens referim, no es tracta pas d'una il·lusió, d'una fantasia. La base primordial a què fa referència l'obertura i l'espai és ben real. És allò més real que hi ha en nosaltres perquè constitueix el nostre ésser. Per tant, treballar amb l'obertura i l'espai no és cap autosuggestió, malgrat que no disposem de paraules adequades per a referir-nos a la Font a què ens adrecem.

4 comentaris:

  1. Molt interessant, bonic i de molta utilitat.
    Enhorabona pel blog ( us tinc afegits al meu blog http://paraulesalvolpoesia.blogspot.com.es/ )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació1 de març del 2016, a les 13:08

      Moltes gràcies, Ester. M'alegra saber que el blog et pot servir d'una manera o altra. Si saps d'algú a qui també li podria ser útil, si us plau, dóna-li l'oportunitat de conèixer-lo.

      Elimina
  2. a mi em ve al cap una metàfora diferent de la de la cambra tancada.

    penso en tot aquest pensament excessiu ( judicis de valor, per exemple com ens suggereix el josep maria ), recorda l acumulació excessiva d aquestes persones que amunteguen obsessivament objectes i restes a casa seva ( sdre de diògenes, en diuen ).

    semblaria que tots patim una mica d aquest mal. menys a nivell físic però déu n hi do a nivell psíquic.

    aquest punt d inflexió que assenyala en josep maria: haver-se plantejat iniciar-se en la meditació ( o decissió semblant ). per mi és el moment en què la persona decideix deixar d acumular, veu que aquest no és el camí.

    tot i que tots els camins són incerts, alguns són certament equivocats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació1 de març del 2016, a les 18:32

      Gràcies, Jin.

      Sí, possiblement també es podria formular com dius. Un excés de pensament centrat en el jo superficial (el jo psicològic) pot acumular molta brossa en la ment i, alhora, generar força malestar, molta insatisfacció inútil. A partir d'aquí, fàcilment esdevé una patologia. Aleshores, la meditació seria una bona manera de "deixar anar", d'aprendre a trencar aquesta dinàmica malaltissa que ens fa sentir que som uns éssers desgraciats, petits i febles.

      Elimina