1 de març 2016

Adonar-nos

Ésser conscients dels processos mentals que contínuament es posen en marxa i que fan moure pensaments, sensacions i sentiments en una direcció o altra. 

Adonar-nos-en.

Estar tan atents como sigui possible a aquestes dinàmiques pròpies de la ment, aquests canvis que sovint són molt subtils, però que tenen prou força com per fer-nos experimentar una cosa o altra, o bé fer-nos viure una certa situació d'una determinada manera. Així, un petit detall extern que ens crida l'atenció, o bé l'esbós d'alguna idea que apareix en la ment, tenen la capacitat de posar en marxa un procés mental que ens atrapa del tot durant una estona més o menys llarga. Aquest procés serà interromput per un altre, igualment inesperat i no desvelat, que passarà a ocupar el seu lloc.

Adonar-nos d'aquest moviment constant que se'ns emporta. Entendre'l, i no rebutjar-lo.

Podríem creure que l'atenció que aquí es demana ens complicarà molt més l'existència, que serà una feinada addicional a la que ja tenim cada dia, que comportarà una nova font de tensió, un cansament afegit al que potser ja arrosseguem. O que simplement serà una pèrdua de temps. Sí, podríem creure-ho, però no és així.

Cada vegada que ens adonem d'aquesta dinàmica que ens posseeix de forma tan completa i continuada experimentem un gran alleujament, una alegria que no ve d'enlloc: apareix com el fruit de la descoberta. És com començar el primer dia de vacances (deia, Rigdzin Shikpo) o pagar la darrera quota d'un préstec bancari. Ser conscients d'aquest fenomen fa sorgir una sensació molt intensa de descans, de satisfacció perquè hem descarregat de les espatlles quelcom molt feixuc que ara veiem que no ens calia suportar. També satisfà perquè reforça la nostra confiança en la capacitat que tenim d'encarar tot allò que pugui succeir.

Com sempre, lector/a pacient que m'acompanyes, no em creguis. Fes la prova, si et plau, i treu-ne les teves conclusions.

5 comentaris:

  1. És ben cert tot això que tant detalladament ens expliques i descrius. Al principi et sents una mica desbordat, tantes coses em passen pel cap? quin garbuix d'emocions! Buf! quin embolic tinc! Tot això quan me n'adono. Quan no, visc en una huracà que no sé on em porta.
    Molt millor quan comences a ser conscient del que passa. Encara que només sigui a estones, és alliberador, hi estic d'acord.

    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació10 de març de 2016 a les 17:36

      Gràcies, Alba.

      Efectivament, adonar-te d'aquesta dinàmica significa que comences a veure la pel·lícula sense perdre de vista que n'ets l'espectadora. En lloc d'identificar-te amb les peripècies d'una de les actrius que apareixen a la pantalla.

      Elimina
  2. de vegades identificats amb aquestes coses i de vegades no...

    sembla que això és majorment així per al "no-il·luminats"

    en molts escrits apareix aquest terme ("il·luminats"). en allò que he llegit fins ara al josep maria diria que empres més aviat poc aquest terme (si no vaig mal fixat, que també podría ser)

    què ens en podries dir?

    gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació24 de març de 2016 a les 16:08

      Benvolgut Jin, em fa l'efecte que el teu comentari ha quedat tallat i se n'ha perdut el principi. Aquí responc a la part final del text.

      És cert que no faig servir gaire la paraula il·luminat, prefereixo el terme despert. Entenc que són termes molt propers, però despertar el trobo més a l'abast dels humans que il·luminar-se. La il·luminació semblaria reservada a una minoria molt selecta, en canvi el despertar remet a quelcom més proper. A banda d'això, el despertar també permet anar-se desvetllant progressivament. En tot cas, la il·luminació seria la darrera etapa, en què el despertar ja és complet i irreversible.

      Gràcies per la teva observació.

      Elimina
  3. moltes gràcies per la resposta. com altres vegades molt suggerent i interessant

    el comentari no estava tallat. la part inicial enllaça amb el comentari de alba:

    "...tantes coses em passen pel cap? quin garbuix d'emocions!..."

    ResponElimina