Adonar-nos

Ésser conscients dels processos mentals que contínuament es posen en marxa i que fan moure pensaments, sensacions i sentiments en una direcció o altra. 

Adonar-nos-en.

Estar tan atents como sigui possible a aquestes dinàmiques pròpies de la ment, aquests canvis que sovint són molt subtils, però que tenen prou força com per fer-nos experimentar una cosa o altra, o bé fer-nos viure una certa situació d'una determinada manera. Així, un petit detall extern que ens crida l'atenció, o bé l'esbós d'alguna idea que apareix en la ment, tenen la capacitat de posar en marxa un procés mental que ens atrapa del tot durant una estona més o menys llarga. Aquest procés serà interromput per un altre, igualment inesperat i no desvelat, que passarà a ocupar el seu lloc.

Adonar-nos d'aquest moviment constant que se'ns emporta. Entendre'l, i no rebutjar-lo.

Podríem creure que l'atenció que aquí es demana ens complicarà molt més l'existència, que serà una feinada addicional a la que ja tenim cada dia, que comportarà una nova font de tensió, un cansament afegit al que potser ja arrosseguem. O que simplement serà una pèrdua de temps. Sí, podríem creure-ho, però no és així.

Cada vegada que ens adonem d'aquesta dinàmica que ens posseeix de forma tan completa i continuada experimentem un gran alleujament, una alegria que no ve d'enlloc: apareix com el fruit de la descoberta. És com començar el primer dia de vacances (deia, Rigdzin Shikpo) o pagar la darrera quota d'un préstec bancari. Ser conscients d'aquest fenomen fa sorgir una sensació molt intensa de descans, de satisfacció perquè hem descarregat de les espatlles quelcom molt feixuc que ara veiem que no ens calia suportar. També satisfà perquè reforça la nostra confiança en la capacitat que tenim d'encarar tot allò que pugui succeir.

Com sempre, lector/a pacient que m'acompanyes, no em creguis. Fes la prova, si et plau, i treu-ne les teves conclusions.