L'ego ha produït una complexitat molt més gran de la que cal per a viure una vida plena i feliç. Per a aquells que han anat més enllà de l'ego i han desemmascarat el somni a través d'un despertar directe, la vida és realment simple. Ets un animal, un animal molt intel·ligent i creatiu. Com a tal, trobes aliment i aixopluc, i satisfàs altres necessitats que tenen tots els animals. Tens un impuls sexual i hi respons amb naturalitat. No te n'amagues ni l'anomenes pecat. Et preocupes per altres éssers perquè no veus que hi hagi cap separació entre ells i tu. Quan veus un arbre, o qualsevol altre cosa, reconeixes la seva realitat i és meravellós. No per raó de cap ideal, simplement és allò que és. No cal que et resulti útil per a ser digne de la teva cura i d'un respecte profund. Estimes totes les criatures tant com estimes els teus fills. El teu entorn el consideres sagrat, quelcom que no està separat de tu, i per això el protegeixes i l'estimes.
No tens cap sentiment de cobdícia ni d'odi, ells són expressions de l'ego. No tens absolutament cap necessitat de creences o d'ideals. Veus les creences com allò que són: quelcom absurd creat per la ment. Els ideals, com que no són necessaris, mai no et passen per la ment. Vius tan bé com pots, sense ser controlat per cap font externa. Quan perds l'equilibri amb la realitat ho notes, i no t'amagues avergonyit. No t'avergonyeixes de res. Certament, de tant en tant caus en trampes mentals, però reconeixes on és el problema i, en veure'l, el deixes enrere i retornes a l'equilibri, a la serenitat. No et cal seure a meditar, ni practicar res. El simple fet d'estar despert ja és una meditació contínua.
***
Què pots fer tu? Observa! Observa com funciones, en quines coses penses al llarg del dia. Intenta comprendre i veure directament com funciona l'ego dins teu. Fixa't per què no sents realment amor, encara que dius que estimes. Mira què és allò que et fa sentir tan insegur mentre construeixes una façana per a aparentar ser fort i poderós. Esbrina per què odies. Per què sents que has de controlar-ho tot i a tots aquells que formen part de la teva vida. Observa tot això. No et limitis a pensar-hi; observa directament els teus actes, els teus pensaments, les teves pors. Si realment comences a veure què t'està passant, podrà produir-se una transformació.
***
Només et cal despertar al fet que la Vida és Una, i que tu no n'estàs separat.
(Ego, evolución e iluminación. Editorial Sirio: Màlaga, 2005.)
Llegint-te m ha vingut al cap un dubte que m’han plantat al cap; quan conec alguna persona nova, m'agrada saber què fa d'on ve, normalment sempre m’interessa alguna cosa que m’explica, una feina una afició un lloc...si no en sé res i, per tant, no puc compartir, pregunto, escolto; el que més m’agrada es conèixer a través de la paraula, és com si em nodrís d’informació. També m’agrada el somriure de la gent quan parla d’allò que li agrada. No m’agraden els grups grans, m’agrada la conversa de tu a tu. Tot i que semblo tímida, al cap de poc temps ja hauré fet amistat amb la majoria del grup.
ResponEliminaEl meu dubte sorgeix perquè en un parell d’ocasions m han dit que és un mena de control que necessito tenir sobre les persones que m’envolten. He estat reflexionant, i no en trec l’entrellat, per mi és un tret positiu, però podria ser un control del “medi”?
Moltes gràcies,
Irat
Gràcies, Irat, per la teva participació.
EliminaD'entrada, no veig que aquesta forma teva de començar a relacionar-te amb les persones sigui negativa ni positiva. Entenc que és la que a tu et surt de manera natural. No hi ha una única "manera adequada" de relacionar-nos les persones.
En tot cas, si en algun moment dubtes, n'hi ha prou amb què observis si amb la teva conversa l'altra persona es sent incòmoda, interrogada o revisada d'alguna manera. Si això no passa, no veig per què t'hauries de sentir malament.
Quan les persones, o les situacions, no ens fan por no sentim cap necessitat de controlar-les.
Que tinguis un bon 2018!