3 de set. 2011

Equilibri

Tant en la meditació com en les activitats ordinàries convé distingir la concentració (o atenció) de la introspecció. Tot i que són dues capacitats relacionades, analitzar-les per separat ens ajuda a discernir amb més propietat què hi ha en joc quan meditem.

La concentració és la capacitat que ens permet que la meditació es desenvolupi tal com pertoca, és a dir, de manera estable, intensa i distesa. Estable, perquè vol mantenir la immobilitat del cos i el silenci discursiu. Intensa, que no vol dir tensa, perquè demana que hi hagi energia i penetració sense que apareguin esforços violents. Distesa, perquè procura mantenir l'estat de relaxació assolit inicialment. L'estabilitat, la intensitat i la distensió interaccionen alhora i en un cert grau. La meditació tindrà èxit en la mesura en què la concentració pugui mantenir un bon equilibri entre totes tres, posant més l'accent en una o altra segons les necessitats de cada moment.

La introspecció va lligada a la consciència, és la capacitat que ens permet mantenir la concentració i adonar-nos de com es troba la ment en cada instant. Així tenim la possibilitat de detectar les dues formes possibles de distracció: la inquietud i la laxitud. La inquietud es refereix a l'agitació mental produïda per l'aparició constant i caòtica d'imatges, pensaments i percepcions. La laxitud és el terme oposat, es refereix a l'endormiscament que pot produir-se quan meditem i estem força cansats o tips, o bé si ho fem enmig d'una relaxació excessiva del cos. La introspecció ha de donar l'alerta que permeti reprendre la concentració quan la ment esdevé inquieta o laxa. 

L'estat mental ideal, reservat a les persones que han arribat a un domini complet de la meditació, és aquell en què la ment pot romandre del tot inamovible, neta i lluminosa, sense cap pertorbació que l'afecti. Mentrestant, sigui poc o molt el domini que hàgim assolit, ens cal defugir la inquietud i la laxitud a través del manteniment de l'harmonia entre l'estabilitat, la intensitat i la distensió. Certament, no és pas una cosa fàcil, cal tenir paciència, estar molt per la feina i anar acumulant hores de bona pràctica. A canvi, és potser la millor garantia de progrés en el camí que hem emprès.

4 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquesta darrera entrada, ara sé que he millorat pel que fa a la introspecció, però no gaire pel que fa a l'atenció. Em cal més paciència.

    ResponElimina
  2. És tal com dius, cal tenir paciència amb nosaltres mateixos per la magra atenció que aconseguim desplegar. Alhora, i malgrat totes les dificultats, no deixar d'insistir-hi seriosament.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. "L'estat mental ideal, reservat a les persones que han arribat a un domini complet de la meditació, és aquell en què la ment pot romandre del tot inamovible, neta i lluminosa, sense cap pertorbació que l'afecti."
    Si això és realment així, quantes persones de entre un milió l'assoleixen? Buscar i esforçar-se per aconseguir un tan singular estat, no resulta una empresa impossible que només pot generar frustració? Meditació, no seria precisament deixar d'esforçar-se?
    i, qui està tan interessat en assolir un tal estat?

    ResponElimina
  4. Gràcies, Climent.
    Aquest estat darrer, complet i irreversible, certament que és poc habitual entre les persones que mediten. Allò important és que la meditació no ha de ser vista com un recurs per a arribar fins aquí. Sens dubte que la meditació produeix resultats al llarg del temps, però és molt més que un instrument. La meditació és, sobretot, una obertura incondicional cap a la veritat. En aquest sentit, pot ser vista com un camí (tot i que només pot portar on ja som ara!). El camí que s'obre és la cosa important, la determinació humil i confiada; fins a on s'arribi ja no depèn d'un mateix.
    D'altra banda, una ment inamovible, neta i lluminosa no significa pas una ment aturada i insensible. Es refereix a una ment que, sense deixar de ser sensible als fenòmens, es manté sempre en pau. No és arrossegada per les agitacions que observa i, alhora, no se'n desentén, comprèn i pot actuar de manera adequada perquè no ha fugit pas del món.
    Tot això es va fent evident a mesura que s'experimenta progressivament, encara que sigui en intervals de temps molt breus. Mentrestant, només són paraules.

    ResponElimina