7 de set. 2013

Chögyam Trungpa (I)

"[En la Via] No treballem per a cap bàndol, ni per al bé ni per al mal. Treballem amb la totalitat que està més enllà d'això o d'allò. Crec que es tracta més aviat d'accions completes, no hi ha cap acte parcial; però tot allò que fem amb la idea que és bo o dolent es converteix en un acte parcial."

"La idea de sotmetre'ns a una operació i canviar-nos de manera fonamental és del tot una il·lusió. El cas és que ningú no pot canviar la personalitat de vostè, ningú no pot transformar-lo completament de dalt a baix i de dins a fora. Hem d'utilitzar la matèria existent, allò que ja som. Hem d'acceptar-nos a nosaltres mateixos tal com som, en lloc de buscar allò que ens agradaria ser, la qual cosa significa que hem d'abandonar tot autoengany, tota il·lusió. La nostra constitució i les característiques de la nostra personalitat han de ser reconegudes. Només així pot succeir que aconseguim algun tipus d'inspiració."

"La Via de l'obertura consisteix a treballar senzillament amb allò que tenim al davant, demana abandonar tot temor que alguna cosa surti malament, que alguna cosa pugui acabar en un fracàs. Cal bandejar la paranoia que significa témer que no sapiguem adaptar-nos a les circumstàncies, que puguem resultar marginats. Cal aprendre a no fer altra cosa que tractar amb la vida tal com se'ns presenta."

"No s'ha de sentir compassió. Aquí es troba la diferència entre la compassió emocional i la compassió vertadera. Aquesta darrera no sempre se sent, un mateix es converteix en i és aquesta compassió. Normalment, si hom s'obre, la compassió apareix de forma natural; això és així perquè qui s'ha obert ja no es preocupa per gratificar-se d'una manera o altra."

(Textos adaptats de Más allá del materialismo espiritual. Chögyam Trungpa. Barcelona: Edhasa, 1985.)

1 comentari:

  1. Em tranquil·litza saber que puc treballar a partir del que soc ara, sense necessitat d'esperar cap transformació especial. Confiar que allò que faig està bé, perquè no busco la satisfacció personal, no hi ha egoisme .

    En aquest sentit també, m'agrada més el fet de convertir-nos en compassió que sentir-la i no saber què fer. Confiar en la vida, el moment, present.

    Penso que llegiré el llibre! Gràcies

    ResponElimina