La pau que vols només la pots aconseguir perdonant completament. Ningú no aprèn si no vol aprendre i creu que d'alguna manera ho necessita. Si bé en la creació de Déu no hi ha mancança, en allò que tu has fabricat sí, és molt clar. De fet, aquesta és la diferència fonamental entre una cosa i l'altra. La idea de mancança implica que creus que estaries millor en un altre estat que d'alguna manera fos diferent d'aquell en què et trobes ara. Abans de la separació [de Déu], que és allò que significa la caiguda, no hi havia cap mancança. No hi havia necessitats de cap mena. Les necessitats només sorgeixen perquè tu et prives a tu mateix. Actues d'acord amb l'ordre particular de necessitats que tu mateix has establert. I això, alhora, depèn de la percepció que tens d'allò que ets.
***
***
L'única manera de tenir pau és ensenyant pau. Quan l'ensenyes, no pots deixar d'aprendre-la, perquè no pots ensenyar allò del qual encara et desvincules. Només així podràs recuperar el coneixement que vas abandonar. [...] Aprens tot allò que ensenyes. Ensenya només amor, i aprèn que l'amor és teu i que tu ets amor.
***
***
Déu és lloat cada vegada que una ment aprèn a ser completament servicial. Però això és impossible, a menys que aprengui també a ser completament inofensiva, perquè les dues creences han de coexistir. Aquells qui són vertaderament servicials són alhora invulnerables, perquè no protegeixen els seus egos i, en conseqüència, res no els pot fer cap mal.
(Extret de A course in miracles. Mill Valley, California: Foundation for Inner Peace, 1976.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada