La vida que ens sosté, ho fa contínuament i de maneres molt diverses. Si és així, com és que en tantes ocasions no ens ho sembla?
Potser perquè:
creiem que només es tracta de tenir bona sort o no tenir-ne;
sentim que tan sols hem obtingut allò que ens hem guanyat personalment;
en aquell moment tenim altres desitjos o interessos;
no ens adonem que allò que ens arriba és allò que més ens cal;
allò rebut ens sembla insignificant;
no sabem utilitzar adequadament allò rebut, o
ho veiem com una adversitat, i no pas com un bé.
Al capdavall, totes aquestes possibilitats conflueixen en el fet que la ment encara presenta una percepció errònia que impedeix la comprensió i el gaudi d'allò que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada