En la dimensió espiritual sembla que el nostre propòsit no ha de ser defugir les dificultats existencials sinó, més aviat, veure en què consisteixen, comprendre a què son degudes. És només així que podrem situar-les adequadament i, en darrer terme, superar-les.
Quan aprofundim en les raons d'aquestes dificultats, i anem descendint de les fulles i les branques cap a l'arrel, potser descobrim que no hi ha una multiplicitat de causes sinó que només n'hi ha una de fonamental, si bé pren formes prou diverses. Si és el cas que hi ha una raó de fons, sembla que ens convé centrar-nos-hi, en lloc d'ocupar-nos successivament de cadascuna de les moltes cares que aquesta raó arriba a prendre.
Creure que dia rere dia hi ha fets, situacions o persones que m'impedeixen viure en pau, ¿no és, en realitat, una estratègia per defugir l'examen sincer i valent de com visc, de com em veig?
Quan aprofundim en les raons d'aquestes dificultats, i anem descendint de les fulles i les branques cap a l'arrel, potser descobrim que no hi ha una multiplicitat de causes sinó que només n'hi ha una de fonamental, si bé pren formes prou diverses. Si és el cas que hi ha una raó de fons, sembla que ens convé centrar-nos-hi, en lloc d'ocupar-nos successivament de cadascuna de les moltes cares que aquesta raó arriba a prendre.
Creure que dia rere dia hi ha fets, situacions o persones que m'impedeixen viure en pau, ¿no és, en realitat, una estratègia per defugir l'examen sincer i valent de com visc, de com em veig?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada