Validesa

Prenem com a punt de partida que, en cada situació, allò que la meva ment dona per vàlid es torna real per a mi. És així, al marge de la mesura en què allò acceptat concorda amb la situació present. Recordem que el món de cadascú és sempre un món filtrat i adaptat a un conjunt de supòsits, creences i experiències personals.

El pas de la validesa a la realitat es produeix constantment en nosaltres, i la major part de les vegades ens passa desapercebut. Pot succeir, fins i tot, que no sigui percebut en cap ocasió; aquest és el cas si res ni ningú ens ho ha fet veure mai. D'aquesta manera, les idees acceptades ara condicionen les accions posteriors i l'experiència (la percepció del món). Així, actuarem i percebrem de manera fragmentària, posant en relleu aquells aspectes que poden encaixar més fàcilment amb les nostres creences i ignorant tots els altres.

No és cert, doncs, que les idees són només pensaments que es formen a dins i a dins es queden. Les idees no dormen, es mouen i porten conseqüències a dins i a fora. Les paraules i els actes mostren les creences que els originen, les que hem acceptat i alimentat projectant-les en el món. D'aquí ve la importància d'aprendre a distingir allò valuós i perenne, d'allò que tan sols ens complau en un moment donat.